El diumenge 25 d’agost d’enguany va morir el Mitus, després d’una llarga malaltia degenerativa, que l’havia mantingut postrat en un llit, totalment inconscient, gairebé els últims tres anys.
La mort va arribar com una alliberació, per ell i pels seus germans que l’havien cuidat impotents, davant l’adversitat d’un procés degeneratiu que avançava inexorablement.
Fa quatre anys, quan ja no coneixia ningú ni guardava records de la seva pintura, va ingressar en un centre de salut de Terrassa, on va restar fins el últim moment. Mai no es va queixar, ni exterioritza cap estat d'angoixa ni depressió associat a la seva terrible situació. En Jaume Aurell i Bach “Mitus” va estar sempre un estoic i així, com va viure, va morir.
Dos dies després, el dimarts 27 d’agost va ser incinerat i acomiadat per la família en un acte íntim, sense sorolls ni estridències com al Mitus l’hauria agradat, com sempre havia fet.
Els que l’estimàvem –l’estimem- mai el podrem oblidar. Va ser un home extremadament independent i honest, tan en lo personal com en la seva obra i amic dels seus amics fins al final.
Deixa un obra pictòrica d’un valor inqüestionable, el treball d'un veritable artista, lliure, original i dotat d’ una tècnica artesanal personal i intransferible.
Serveixi aquesta web com una humil aportació a la memòria i reivindicació de la seva obra.
Mitus, amic, siguis on siguis descasa en pau.
Martí Sans
Barcelona, 5 de setembre de 2013
