Tarda "Mitus"

Arriba bufant, suat, no ha pogut aparcar bé i va carregat de marcs, quadres, fustes... l’ajudo a entrar-ho tot a l’estudi. Hem de fer reproduccions d’una vintena d’obres seves. Les deixem recolzades a les parets de l’estudi i ens en allunyem uns metres per tenir una bona panoràmica.

No entenc el seu estil, difícil de catalogar: surrealisme, naïf o il·lustració. Els colors purs amb que treballa m’agraden i els objectes que hi surten ballen descol·locats.

Em diu que té molta pressa i que hauríem d’anar per feina. Es fuma una cigarreta i em demana una cervesa tot explicant-me que pinta amb TITANLUX, i que costa molt d’assecar-se.

Em parla de la no vocació i de pintar per no avorrir-se. Li agraden els treballs per encàrrec... així no ha de pensar, el lloc on treballa, a Terrassa, és una antiga granja molt espaiosa, rodejada d’arbres i de soledat.

Ens mirem els quadres: teteres, xampús, bigues, cartells, verdures diverses, llapis, ulleres, cadires, portes i finestres que no donen a cap lloc, tot enlairat i amb falses perspectives. Tot un món “MITUS” on sembla que els objectes tinguin diàlegs entre ells, en el que es crea un univers totalment personal, amb ironia, pulcritud, ingenuïtat i sobretot amb una gran dosi del seu humor.

Dues hores més tard encara m’està parlant de la dificultat de l’esmalt sintètic comparat amb la pintura a l’oli, més cerveses i, que prepara una exposició però que no té esperances de vendre gaire.

Sort que tenia pressa, doncs, a les nou de la nit ens acomiadem fins a la exposició... Ah!, la grua no se li ha endut el 4L groc de sempre.

Albert Heras